Les ciutats es construeixen a l’espai públic

• Article d’opinió, publicat a La Vanguardia el 29 de maig de 2026

Durant anys hem entès les infraestructures urbanes com el conjunt d’elements que permeten que una ciutat funcioni: carreteres, xarxes elèctriques o sistemes de transport. Sens dubte, són imprescindibles. Però hi ha una altra infraestructura igualment decisiva, tot i que sovint menys visible: l’espai públic.

Els carrers, les places, els parcs o els passejos no són només escenaris urbans, sinó la infraestructura social que sosté la vida en comunitat. És en aquests espais on es produeixen les trobades, l’activitat econòmica, la cultura i la convivència. En definitiva, són els llocs on la ciutat esdevé realment una comunitat.

En un moment en què el món és cada vegada més urbà, el valor d’aquests espais és encara més gran. Segons les Nacions Unides, més del 55% de la població mundial viu actualment en ciutats i es preveu que aquesta xifra s’apropi al 70% l’any 2050. En aquest context, la qualitat de vida urbana dependrà en gran mesura de com dissenyem i cuidem els espais que compartim.

Barcelona és un exemple especialment significatiu d’aquesta relació entre ciutat i espai públic. Des del pla de l’Eixample ideat per Ildefons Cerdà al segle XIX fins a les transformacions urbanes de les darreres dècades, la ciutat ha demostrat que l’urbanisme no és només una qüestió funcional o estètica, sinó una eina fonamental per millorar la vida de les persones. No és casualitat que Barcelona hagi estat designada Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per la UNESCO. Aquest reconeixement pretén situar l’arquitectura al centre del debat sobre els grans reptes urbans contemporanis, com ara el creixement de les ciutats, la transició climàtica o la necessitat de crear entorns més inclusius i saludables. En tots aquests desafiaments, l’espai públic hi té un paper essencial.

Les ciutats del segle XXI necessiten espais capaços de donar resposta a múltiples funcions alhora: afavorir una mobilitat sostenible, mitigar els efectes del canvi climàtic, dinamitzar l’activitat econòmica i facilitar la interacció social. Cada vegada és més evident, per exemple, que les zones verdes i els espais oberts contribueixen a millorar la salut física i mental de la ciutadania. L’Organització Mundial de la Salut ha assenyalat que l’accés a espais urbans de qualitat està directament relacionat amb nivells més elevats de benestar i activitat física. Al mateix temps, aquests espais poden actuar com a infraestructures climàtiques, reduint l’efecte d’illa de calor urbana o facilitant la gestió de l’aigua durant episodis de pluja intensa. Però perquè l’espai públic pugui complir totes aquestes funcions, no n’hi ha prou amb dissenyar-lo bé. També cal construir-lo bé.

La qualitat, la durabilitat i la sostenibilitat dels materials amb què es construeixen carrers, places o equipaments urbans són factors clau perquè aquests espais perdurin en el temps i siguin capaços d’adaptar-se als nous reptes ambientals. En aquest sentit, la transformació del sector de la construcció s’ha convertit en una peça fonamental per al futur de les ciutats. L’entorn construït té un pes molt rellevant en l’impacte ambiental global, fet que obliga a avançar cap a solucions constructives cada vegada més eficients, duradores i alineades amb els principis de l’economia circular.

Això implica impulsar la innovació en materials, optimitzar els processos productius i apostar per solucions que integrin tecnologia, disseny i sostenibilitat. La industrialització i el coneixement tècnic permeten avui desenvolupar propostes més resilients, adaptables i duradores, capaces d’acompanyar l’evolució de les ciutats a llarg termini.

Però construir la ciutat és, sobretot, un projecte col·lectiu. Arquitectes, enginyers, administracions públiques i empreses industrials hem de treballar de manera coordinada per donar resposta a uns reptes que són cada vegada més complexos. Les ciutats sempre han estat el resultat de la col·laboració entre creativitat i capacitat tècnica, i avui aquesta aliança és més necessària que mai.

Barcelona ha demostrat al llarg de la seva història que l’urbanisme pot ser una eina poderosa de transformació social. Des de les seves places i mercats fins a les seves avingudes i passejos marítims, la ciutat ha construït una identitat basada en la qualitat dels espais compartits.

En un moment en què moltes ciutats d’arreu del món busquen models urbans més sostenibles, inclusius i resilients, aquesta tradició adquireix una rellevància especial. Perquè, al capdavall, més enllà dels edificis o de les infraestructures, allò que defineix una ciutat és la qualitat dels espais on transcorre la vida quotidiana. I aquests espais, encara que de vegades passin desapercebuts, són probablement la infraestructura més important de totes.