Construcció industrialitzada i economia circular: cap a un model productiu sostenible

• Article d’opinió, publicat al nº 47 de la revista Tesla (Juliol 2026)

El sector de l’edificació residencial viu un moment de transformació profunda. En un context marcat per la necessitat de reforçar la competitivitat, donar resposta a una demanda d’habitatge molt superior a l’oferta actual sense renunciar a la qualitat arquitectònica ni a la disponibilitat dels recursos necessaris, avançar cap a una major autonomia estratègica i afrontar els reptes ambientals, la industrialització s’ha consolidat com un factor clau per redefinir el model productiu.

Durant dècades, la construcció ha estat vinculada a processos fragmentats, a una productivitat limitada i a una incorporació insuficient de tecnologia. Aquesta realitat, però, està canviant ràpidament. La construcció industrialitzada, entesa com la integració del disseny, la fabricació i l’execució, permet abordar el procés constructiu amb una lògica molt més pròxima a la d’altres sectors industrials avançats.

Un dels exemples més evidents d’aquesta evolució és la transformació de les plantes de prefabricació, que avui funcionen com a autèntiques fàbriques industrialitzades. La digitalització ha fet possible connectar el projecte amb la producció mitjançant entorns BIM, facilitant la fabricació directa a partir del model digital de l’edifici. Aquesta integració redueix les incerteses, augmenta la precisió i minimitza les incidències a l’obra, amb un impacte directe tant en la qualitat com en els terminis d’execució.

A tot això s’hi afegeix l’automatització i la robotització dels processos clau, que incrementen la productivitat i la seguretat, alhora que garanteixen la traçabilitat completa de cada element fabricat gràcies a una gestió eficient basada en metodologies LEAN. Cada peça incorpora informació sobre els materials, els controls i els processos aplicats, fet que reforça la fiabilitat del sistema i aporta més transparència a tota la cadena de valor.

En els pròxims anys, tecnologies com els bessons digitals, l’anàlisi avançada de dades o la simulació de processos tindran un paper encara més rellevant. Tanmateix, el veritable valor d’aquestes eines no rau únicament en la seva capacitat tecnològica, sinó en el seu potencial per connectar de manera efectiva el projecte, la fàbrica i l’obra. És precisament aquesta integració la que permet que la industrialització representi un autèntic salt qualitatiu per al sector.

Aquest canvi de paradigma no seria possible sense les persones. La industrialització també està transformant el perfil del talent en la construcció, apropant-lo a entorns més tecnològics, estables i segurs. Això afavoreix la incorporació de nous perfils professionals vinculats a l’enginyeria, la digitalització o l’automatització, així com una major diversitat dins dels equips.

El gran repte ja no és només atreure talent, sinó també desenvolupar-lo i oferir-li oportunitats de creixement dins d’organitzacions que evolucionen constantment. La formació contínua, estretament vinculada a la realitat de les plantes productives i dels projectes, esdevé un element essencial per implantar noves tecnologies i consolidar una cultura de millora contínua. Al capdavall, la tecnologia marca el ritme, però són les persones les que fan possible la transformació.

Paral·lelament, la innovació en materials està ampliant les possibilitats de la construcció industrialitzada. El desenvolupament de formigons d’altes prestacions, la incorporació de fibres i additius avançats o l’ús de ciments amb una menor petjada de CO₂ permeten dissenyar solucions més lleugeres, duradores i eficients. Aquest enfocament no només millora el comportament tècnic dels elements, sinó que també contribueix a reduir l’impacte ambiental del conjunt de l’edifici.

La clau és abordar el disseny de manera integral, tenint en compte tot el cicle de vida dels edificis. Els materials, la geometria, el procés productiu i l’execució s’han d’entendre com un sistema interconnectat. Reduir gruixos, allargar la vida útil, disminuir el consum energètic o minimitzar les necessitats de manteniment no són decisions aïllades, sinó factors que incideixen directament en el balanç ambiental global.

En aquest context, l’economia circular deixa de ser un concepte teòric per convertir-se en un criteri operatiu. L’optimització de les seccions, la reutilització intensiva dels motlles, la incorporació de materials reciclats o la millora de la logística són pràctiques inherents al model industrialitzat. A això s’hi afegeix la necessitat de mesurar de manera rigorosa mitjançant eines com l’anàlisi del cicle de vida, que permeten prendre decisions basades en dades i posar en valor la durabilitat i el baix manteniment de les solucions prefabricades.

Un altre aspecte fonamental d’aquest procés és la col·laboració entre tots els agents implicats. La industrialització requereix integrar arquitectes, enginyers, constructors i promotors des de les primeres fases del projecte.

Només així és possible combinar l’eficiència industrial amb la qualitat arquitectònica, evitant tensions posteriors en els costos, els terminis o el compliment dels requisits normatius.

Lluny de limitar la creativitat, aquest enfocament permet canalitzar-la dins d’un marc tècnic clar. El prefabricat ofereix un ampli ventall de possibilitats de personalització pel que fa a geometries, textures i acabats, sempre que es respectin els principis del sistema productiu. Quan s’assoleix aquest equilibri, la industrialització es converteix en una eina que enriqueix el disseny i aporta precisió, repetibilitat i qualitat constructiva.

A més, el valor de les solucions amb prefabricats de formigó va més enllà de l’edifici i s’estén al conjunt de la ciutat. En entorns urbans, on les exigències de durabilitat, resistència i manteniment són especialment elevades, el formigó prefabricat ofereix una resposta robusta i fiable. La seva llarga vida útil, el seu comportament previsible i la seva resistència a un ús intensiu el converteixen en una solució especialment adequada per a infraestructures, espais públics i elements arquitectònics.

Tot això contribueix a reduir el cost del cicle de vida, un factor cada vegada més determinant en la presa de decisions, tant des del punt de vista econòmic com ambiental. La durabilitat i el baix manteniment no només milloren l’eficiència de les solucions, sinó que també en reforcen la sostenibilitat a llarg termini.

En definitiva, la industrialització de la construcció no és només una evolució tècnica, sinó una transformació estructural del sector. Representa una oportunitat per millorar la productivitat, impulsar la innovació i avançar cap a un model més sostenible i competitiu.

En un context en què Europa busca reforçar la seva base industrial i la seva autonomia estratègica —dos dels eixos centrals del debat en fòrums com CIBITEC—, la construcció industrialitzada té la capacitat d’esdevenir un actor protagonista. Apostar-hi és apostar per un sector més eficient, més tecnològic i més ben preparat per donar resposta als reptes del futur.