La industrialització, una palanca estratègica per transformar la construcció

• Article d’opinió, publicat e El Economista el 7 d’abril de 2026

El sector de la construcció es troba en un moment clau. Als reptes estructurals de sempre —baixa productivitat, terminis d’execució llargs, escassetat de mà d’obra qualificada i una pressió creixent sobre els costos— s’hi suma avui una necessitat social urgent: produir habitatge de manera més ràpida, eficient i sostenible. En aquest context, la industrialització ha deixat de ser una alternativa emergent per consolidar-se com un veritable motor de transformació.

Industrialitzar la construcció implica traslladar una part significativa del procés edificatori a entorns industrials controlats i segurs, on l’estandardització, la tecnologia i la planificació permeten guanyar en eficiència, qualitat i fiabilitat. Aquest model, ja àmpliament implantat en diversos països europeus, continua sent encara incipient a Espanya. Actualment, només entre un 2% i un 3% dels habitatges es construeixen amb sistemes industrialitzats, davant del 7% al 10% de països com Alemanya o els Països Baixos, i percentatges encara més elevats als països nòrdics, segons dades del Clúster de l’Edificació.

Tot i això, el seu potencial és inqüestionable. La construcció industrialitzada permet reduir els terminis d’execució fins a un 40%, gràcies a la superposició de fases i a la fabricació anticipada de components. Promocions residencials que tradicionalment requereixen entre 18 i 24 mesos poden completar-se en menys d’un any, amb un impacte directe tant en els costos financers com en la capacitat de resposta a la demanda d’habitatge.

Ara bé, la industrialització no és només una qüestió de rapidesa. La producció en fàbrica millora de manera notable la qualitat d’execució, redueix desviacions i residus mitjançant metodologies LEAN i permet una traçabilitat completa del procés, especialment quan s’integra amb eines digitals com el BIM. A més, en concentrar l’activitat en entorns controlats, s’optimitza l’ús dels materials, es fomenta la circularitat, es redueixen residus i emissions de CO₂ i es facilita la incorporació de solucions constructives amb una menor petjada ambiental.

L’ocupació és un altre àmbit on l’impacte és especialment rellevant. La construcció tradicional pateix una manca creixent de relleu generacional i de perfils especialitzats. La industrialització contribueix a revertir aquesta tendència generant nous perfils tècnics, més vinculats a la indústria, l’automatització i la gestió avançada de processos. També comporta una millora substancial de les condicions laborals: més seguretat, entorns de treball coberts, millor ergonomia i més estabilitat. No és casualitat que aquest model estigui afavorint una major incorporació de talent jove i femení en un sector històricament masculinitzat.

Des del punt de vista econòmic, la industrialització aporta més previsibilitat. L’estandardització i la planificació redueixen imprevistos, permeten ajustar millor els pressupostos i milloren la rendibilitat dels projectes. De fet, diverses anàlisis del sector apunten que la taxa interna de rendibilitat de les promocions industrialitzades pot multiplicar per quatre o cinc la dels mètodes tradicionals, principalment gràcies a la reducció de terminis i riscos.

Conscient d’aquest potencial, Espanya ha començat a fer passos importants en els darrers mesos. L’anunci del PERTE d’habitatge industrialitzat, dotat amb 1.300 milions d’euros, així com la futura Llei de l’Habitatge 2026-2030, evidencien un clar suport institucional per modernitzar el sector, impulsar la innovació i escalar la capacitat productiva. Aquestes iniciatives, juntament amb altres instruments financers en debat, poden ser decisives per superar barreres encara existents, com ara l’elevada inversió inicial, la necessitat d’un marc normatiu més adequat o l’accés al finançament per a moltes pimes especialitzades.

Ara bé, la industrialització no pretén substituir completament la construcció tradicional. Tots dos models hauran de conviure. No tot és industrialitzable, ni tots els projectes requereixen el mateix grau de prefabricació. La clau és identificar, a partir del coneixement tècnic i del projecte, quins processos poden beneficiar-se de solucions industrialitzades per aportar més valor.

La transformació del sector no serà immediata, però és imparable. Impulsar la industrialització allà on tingui sentit és essencial per millorar la productivitat, donar resposta a les necessitats socials i avançar cap a una construcció més sostenible, segura i atractiva per al talent. En definitiva, es tracta de construir millor, no només més ràpid.