Construir avui les ciutats que necessitarem demà

• Article d’opinió, publicat a la revista Cemento Hormigón el 28 de juliol de 2026

Les ciutats han estat sempre un reflex del seu temps. La seva forma, els seus edificis, les infraestructures i els espais compartits expressen les necessitats, les aspiracions i les prioritats de cada època. Avui, aquestes prioritats estan canviant amb rapidesa. El creixement urbà, la pressió sobre els recursos, l’emergència climàtica i la necessitat de garantir una millor qualitat de vida obliguen a repensar no només com dissenyem les ciutats, sinó també com les construïm.

Durant dècades, el debat urbà s’ha centrat en qüestions com la mobilitat, l’habitatge, l’espai públic o la integració de zones verdes. Totes elles continuen sent essencials. Tanmateix, cada cop és més evident que la ciutat del futur no dependrà únicament de bones idees urbanístiques, sinó també de la capacitat d’executar-les de manera eficient, sostenible i duradora. En altres paraules, no n’hi ha prou amb imaginar millors ciutats: cal ser capaços de construir-les millor.

Aquest repte interpel·la directament el sector de la construcció. L’entorn construït té un pes molt rellevant en el consum de recursos, en la generació de residus i en les emissions associades al desenvolupament urbà. Per això, avançar cap a ciutats més sostenibles exigeix transformar la manera com planifiquem, produïm, construïm i mantenim edificis, infraestructures i espais urbans. La sostenibilitat ja no es pot entendre com un element afegit al final del procés, sinó com un criteri integrat des de l’origen.

La qualitat, la durabilitat i la sostenibilitat dels materials i solucions amb què es construeixen carrers, places, equipaments, habitatges o infraestructures són factors clau perquè aquests espais puguin perdurar en el temps i adaptar-se als nous reptes ambientals. En aquest sentit, la transformació del sector de la construcció s’ha convertit en una peça essencial del futur de les ciutats. Construir de manera més eficient, amb menor impacte i amb una visió de llarg termini serà determinant per donar resposta a les necessitats urbanes de les properes dècades.

En aquest context, la construcció industrialitzada guanya cada vegada més importància. No es tracta només de construir més ràpid, sinó de construir millor. La industrialització permet una planificació més precisa, optimitzar processos productius, reduir residus, millorar la seguretat, escurçar els terminis d’execució i limitar les molèsties que moltes obres generen a l’entorn urbà. En ciutats cada vegada més denses i exigents, aquesta capacitat d’intervenir amb més eficiència és especialment valuosa.

La industrialització també permet avançar cap a una construcció més previsible i controlada. Traslladar part del procés constructiu a entorns industrials facilita una millor gestió dels recursos, una major precisió tècnica i una reducció de la improvisació a l’obra. Això contribueix a millorar la qualitat final de les solucions, però també a reduir ineficiències, sobrecostos i desviacions en els terminis. En un moment en què les ciutats necessiten rehabilitar edificis, renovar infraestructures, crear habitatge i adaptar-se al canvi climàtic, aquesta capacitat de resposta és fonamental.

L’eficiència, per tant, no s’ha d’interpretar només com una qüestió econòmica. També és una qüestió ambiental i social. Una obra més eficient consumeix menys recursos, genera menys residus, redueix l’ocupació de l’espai públic i permet que les ciutats continuïn funcionant mentre es transformen. En el fons, construir millor també significa intervenir de manera més respectuosa amb la vida quotidiana de les persones.

Per avançar en aquesta direcció, la innovació serà decisiva. Innovar en construcció no significa només incorporar noves tecnologies, sinó revisar tota la cadena de valor: des del disseny i l’elecció de materials fins a la producció, la logística, l’execució i el manteniment. Significa impulsar solucions que integrin tecnologia, disseny i sostenibilitat, alineades amb els principis de l’economia circular. També implica pensar en el cicle de vida complet dels edificis i infraestructures, i no només en el moment de la seva construcció.

La durabilitat ha d’ocupar un lloc central en aquest debat. Una ciutat sostenible no és només aquella que redueix l’impacte inicial de les seves obres, sinó aquella que és capaç de construir solucions que es mantinguin en bon estat durant dècades, amb menys necessitats de reparació, substitució o manteniment. Allò que dura més funciona millor i s’adapta amb més facilitat a noves necessitats, i també contribueix a reduir l’impacte ambiental a llarg termini.

Però la construcció de la ciutat és, sobretot, un projecte col·lectiu. Arquitectes, enginyers, administracions públiques, empreses industrials, promotors i constructors hem de treballar de manera coordinada per respondre a uns reptes cada vegada més complexos. Les ciutats han estat sempre el resultat d’una aliança entre visió, creativitat i capacitat tècnica. Avui, aquesta aliança és més necessària que mai.

Les ciutats del futur hauran de ser més sostenibles, resilients, inclusives i eficients. Però aquests objectius no s’assoliran només des de la planificació urbana o el disseny arquitectònic. També dependran de com es construeixin els seus edificis, les seves infraestructures i els seus espais compartits. Dependran de la nostra capacitat per incorporar criteris d’eficiència, industrialització, circularitat i durabilitat en cada decisió constructiva.

Construir millor no significa construir més sense criteri. Significa construir amb visió de llarg termini, entenent que cada decisió tècnica, material i productiva condiciona la qualitat de vida urbana durant generacions. Les ciutats que necessitarem demà s’estan definint avui. I el seu futur dependrà, en gran mesura, de la nostra capacitat per unir disseny, innovació, eficiència industrial i compromís ambiental. Perquè el veritable repte no és només imaginar ciutats més sostenibles, resilients i habitables. El veritable repte és fer-les possibles.