La industrialització de la construcció pren forma en un sector en transformació 

La industrialització ja no és un concepte de futur, sinó una realitat que guanya terreny en la construcció. En un moment en què el sector afronta reptes estructurals —des de l’escassetat de mà d’obra qualificada fins a la necessitat de millorar la productivitat, la qualitat i la sostenibilitat—, la industrialització aporta respostes tangibles que ja s’han consolidat en projectes reals. 

Aquest nou model es basa en traslladar el procés constructiu a entorns controlats a les fàbriques, on predominen les solucions modulars de formigó o híbrides, els sistemes integrats i els processos estandarditzats. L’execució en instal·lacions industrials permet reduir les toleràncies geomètriques, aconseguir unes millors qualitats, limitar els residus i garantir els terminis de producció. A més, la tecnologia BIM possibilita connectar les màquines productives amb els programes de disseny, reduint errors i permetent una traçabilitat completa del procés productiu. El fet d’anticipar la fabricació de les peces i sistemàtiques molt eficients en el muntatge són les claus per a una reducció important dels terminis, que poden arribar a representar el 35 % del total de l’obra. 

Una altra de les grans aportacions de la industrialització de la construcció són les condicions de treball. Alguns treballadors passen de treballar a la intempèrie a desenvolupar les seves tasques en entorns industrials controlats, on l’ergonomia i les condicions laborals milloren substancialment. Així mateix, en traslladar el procés productiu a la fàbrica, els treballadors no han de canviar constantment el seu lloc de treball com farien en la construcció tradicional. No obstant això, la millora més substancial que aporta la industrialització és la reducció dels índexs d’accidentalitat, ja que els entorns industrials estan pensats i controlats també per evitar accidents. 

L’evolució constant dels equips industrials també accelera l’evolució dels llocs de treball cap a perfils amb requeriments més tecnològics, que aporten un valor afegit a la construcció. La suma d’entorns més controlats i equips que redueixen substancialment la demanda d’esforços està accelerant la incorporació de la dona en un sector tradicionalment molt masculinitzat.

Industrialització davant de la construcció tradicional 

La industrialització ha arribat per aportar valor al sector en aquells processos que ho permetin. A dia d’avui, no tot és industrialitzable, de manera que coexistiran ambdós sistemes, sent l’experiència la que determini quin és el millor mètode de construcció en cada cas. 

A diferència d’altres indústries, la construcció és un sector on els índexs de productivitat no han millorat amb el pas dels anys. La industrialització en alguns processos constructius serà una palanca que ha de permetre millorar la productivitat i, finalment, també el cost de construcció. 

La construcció industrialitzada donarà solució a la creixent pèrdua d’operaris especialistes en oficis tradicionals (mestres d’obra, encofradors, ferrallistes, etc.), creant nous perfils associats a la indústria (tècnics de manteniment d’equipaments, enginyers de programari, operadors de maquinària industrial, muntadors, assembladors, etc.) que incrementaran l’oferta constructiva, avui en dèficit respecte a la demanda. 

Finalment, la industrialització pot donar resposta a un dels grans reptes del sector: la sostenibilitat. Aquest mètode redueix els residus i és més eficient energèticament. La incorporació de materials reciclats, de ciments i acers amb menor petjada de carboni i energies renovables en els processos de fabricació contribuirà a reduir l’impacte mediambiental del sector. 

Publicat a El Economista