Edificis industrialitzats en alçada

En edificis en alçada en què es pot prescriure estructura amb panells portants (façana i divisòries transversals), el plantejament estructural de capacitat i d’estabilitat es resol realitzant una disposició dels panells en dues direccions perpendiculars, tot combinant panells portants i de travada

Els forjats s’executen principalment amb lloses de tipus alveolar o prellosa més la capa de compressió, recolzats directament al cap de panells portants interiors/exteriors i units a aquests en dues direccions perpendiculars entre si per aportar la rigidesa necessària, sense escorriments sota la cota inferior del forjat i dels panells portants (sostre pla).

Els murs/panells de càrrega estructurals (portants interiors transversals divisoris d’habitatges/estances substituint envans transversals) poden disposar-se amb separacions/obertures entre 8 i 12,5 m i realitzar les distribucions interiors dels habitatges amb envans lleugers de pladur o similar, cosa que dota el sistema d’una gran diafanitat per optar per qualsevol distribució arquitectònica. Aquesta opció permet a l’arquitectura la versatilitat per admetre possibles canvis d’usos o de redistribució d’estades. D’això es dedueix la flexibilitat del sistema, que permet diverses configuracions diferents per al projecte.

Es componen d’una estructura de formigó basada en pilars, bigues planes o semiplanes i forjats de tipus llosa alveolar o prellosa més capa de compressió, que són els que aporten rigidesa a l’estructura. En aquest cas les bigues tindran un escorriment mínim d’entre 10 i 20 cm o bé en algunes zones es pot disposar una solució de biga plana.

En general, la façana lleugera (panells arquitectònics) de l’edifici es fixa a l’estructura portant de l’edifici.

L’estructura industrialitzada es pot fer mitjançant nusos rígids, nusos articulats o amb una combinació de tots dos.

És un sistema que pot requerir escorriments de bigues sota forjats i necessitar falsos sostres o alçades lliures més grans, aspectes que podrien influir en l’edificabilitat i en l’alçada total de l’edifici.

Són conjunts 3D molt rígids que conformen el sistema constructiu mitjançant caixes apilables unides entre si en les 3 direccions x-y-z. Són molt utilitzats per a la formació de nuclis de comunicacions per a escales i ascensors, així com en promocions d’habitatges amb alçades moderades sobre rasant (4-5 alçades).

En general, requereixen una repetició molt alta de peces, pels costos de motlle i transports, a més d’una rigidesa i modulació molt estrictes.